La Oscuridad: Año Cero

Si algú vol endinsar-se al món fosc de l’univers DC aquest és un bon còmic per començar. Aquest tom recopila els números 0 de diversos dels personatges clau dins La Liga de la Justícia Obscura, on trobarem màgia, lluites a l’infern, monstres clàssics i grans batalles entre els elements. Tot això ens treu dels habituals pijames de colors i les amenaces superheroiques per endinsar-nos en un entorn molt mes místic

El tom, com tants altres d’ECC edicions, és un recull de diverses col·leccions, així que l’anàlisi serà millor fer-ho història per història, exceptuant el número protagonitzat per Deadmad, que és tan i tan fluix que no sabria bé què dir.

Lliga de la Justícia 0

La introducció d’aquest súper grup passa per fer entendre als milers d’aficionats que John Constantine ja no és un personatge de la línia Vertigo i ja no és lectura per a un públic adult; ara és un heroi de passat sinistre, sorneguer i fumador (a veure quan triguen a treure el tabac). I aquí tenim un problema. Greu. Costa molt veure’l en aquestes circumstàncies i realment serà un procés lent i desagraït per a l’equip creatiu.

El guionista Jeff Lemire afronta aquesta crua funció explicant un esdeveniment del passat del protagonista de Hellblazer on el situa lluitant colze a colze (i boca amb boca) amb Zatanna, contra una secta, i introduint el que serà l’element central d’aquest grup tan dispar: la recerca dels llibres de la màgia.

El resultat final és bastant descafeïnat, els diàlegs evidencien no estar escrits per Alan Moore, Jamie Delano, Warren Ellis o Brian Azzarello. Lemire s’esforça a contextualitzar però com he comentat abans, costarà baixar el nivell d’exigència del que DC creu que és un públic més juvenil.

Animal Man 0

Aquí repeteix Jeff Lemire, i es deixa anar.

Un altre personatge clàssic i reverenciat, però en aquest cas l’autor de “The Nobody” ens presenta un origen del personatge molt divertit i fora del que és habitual en aquest tipus de còmics. Buddy Baker és un heroi diferent i l’equip artístic s’ho passa d’allò més bé presentant el seu treball com a doble d’acció, la seva família i com conviu amb els seus nous poders.

Frankenstein: Agent de Shade 0

El personatge creat per Mary Shelley aquí està realment maltractat. És horrorós com el guionista, Matt Kindt, vol convertir aquesta bella criatura clàssica en una mena de Hulk amb espasa, que conviu amb una tribu Maya … (Sic)

D’altra banda cal destacar el meravellós dibuix d’Alberto Ponticelli, qui salva el dia amb un regust clàssic i una composició barroca.

I, Vampire 0

El millor dels números recopilats, sens dubte.

Guionitzat per Joshua Hale Fialkhov i dibuixat pel gran Andrea Sorrentino, aquests ens presenten una història d’amor i pèrdua amb un vampir tràgic, que fa les delícies del lector.

Demon Knights 0

Aquest número enamorarà als amants de la fantasia medieval. Veiem l’origen de les aventures del dimoni Etrigan barrejat amb les intrigues de Camelot. Amb personatges tan il·lustres com Llucifer i Merlin, creuant en el camí del protagonista. El dibuix de Bernard Chang és bastant impactant i la veritat que, encara que només planteja certs punts d’una història molt més àmplia que la resta de fascicles, pot ser una sèrie molt interessant de seguir.

En definitiva un tom molt irregular, per moments molt fluix i que mai és brillant. Però que ens deixa pistes argumentals molt interessants a les que se li ha de donar temps i paciència per veure com van encaixant les peces.